Antoni Clapès: A Frec

I

Resseguir la rasa
que recorre els infinits
territoris del gris

arribar al cor de la poesia
despullant-la
de paraules d’artificis de rites

atansar-s’hi en (el) silenci
tot just

II

La paraula tempta imatges
per desvelar-ne de noves,
naveguen per l’oceà del somni
fins que un ocell invisible
n’atura la llum:
                                    la poesia
habita el poema,
el sentit s’esqueixa.

                                    Desassossec.

III

Entre la flama que trem
i l’esbarzer, el poema
crepita: insecte
finalment atrapat
en les sedes d’un estor.

IV

Paraules damunt el mur de pedra seca,
grills en el torrent: xerriquen.
Branca,
                        arrel,
                                    silenci.
                                               Aleteig
de paraules allí on habitava l’aram
                        de la llum.

Udola la mort.

V

El caminant arriba
al penya-segat. Transita
pel fil del poema,
                                    vacil·la.
L’escriptura és l’enigma
del vol aturat d’un ocell
en el capvespre encès.

Del dubte neix el coneixement.

VI

Un banc
            de la galeria solitària
només
per reposar
                                    tanta melangia.

VII

La boira s’arrapa al sòl,
per uns instants
la llum penetra: incendia
paraules, veus antigues,
una passió.

-Esborra tot sentit
                                    per poder sentir.

Freda brasa, memòria extrema
abocada a l’abisme
de l’altre,
                        de tu mateix.

VIII

Ascendir fins al cim
                                    i continuar,
atravessar el vent.
Gosar anar més enllà, encara.

Només l’absència
                                    deixa empremta.

IX

La tarda apaga la llum:
el poema transita per un horitzó
teixit amb fils carmesí.
Ressegueixo amb els llavis
les papallones del somni.

X

El poema habita
                                    l’altre riba
del sentit.

XI

De sobte, m’adono
quant lluny sóc de casa,
habitant un altre país,
habitant una altra llengua.
Aleshores em sorprèn
aquest desig de no moure’m d’aquí.

Fragment de A Frec, d'Antoni Clapés ©

1ª edició: Cafè Central: Barcelona, 1994 (amb dibuixos de Benet Rossell)
2ª edició: Luz Bilingual Publishing Inc.: California, EUA, 2000. (Traducció espanyola de Carlos Vitale i anglesa de Matthew Tree)

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització

navegació:	barcelona review número 22 gener - febrer 2001
Narrativa	Matthew Tree: CAT Jordi Puntí: Déjà vu
Poesia	Poetes de Farrera (Conn i Crowe) Dante Bertini: Eros desencadenat Vicent Alonso: 4 poemes Antoni Clapés: A frec Núria Esponellà: 4 poemes
Entrevista	Flavia Company
Col·laboracions	Lluís Calvo: Principis actius Salvador Faura: Caixa d'Olivera
Ressenya	'De l’Hospitalet a Osona passant per Flix i Girona'
crítiques breus (en anglès sobre llibres de publicació recent) números anteriors Audio enllaços (Links)
www.BarcelonaReview.com anglès \| castellà \| francès \| pàgina de l'editor \| e-m@il