índex | índice | navegació                       barcelona review #16

original en anglès | espanyol

ASSASSINAT
per G.K. Wuori

Una història de Quillifarkeag, Maine

            

 La Squis tenia el menjar i ja feia més d´una hora que s´esperava, segons va dir, al parc Hunellia Faulk Ponus a l´extrem nord de Quilli, que no està massa lluny, la Squis va comentar a algú de Labrador una vegada. És el que creia.
      Esperava la Dené i la Li-Lee que sempre feien tard perquè l´una o l´altra havien d´anar al caixer o havien de comprar tabac, que tampoc era tan complicat: només havies de dir "És per la meva mare". La Dené deia que el seu pare explicava que això era el que sempre havia hagut de dir de petit, i ell trobava que se n´havia sortit prou bé durant força temps fins que van aparèixer les noves lleis. Sovitn deia: "Tot es repeteix."
      La Squis envejava la Dené, que estava embarassada, i la Li- Lee que tenia una filla, una nena petita que li cuidava la seva tieta a St. A. de P. La Squis pensava que tothom s´assemblava tant a tothom i ella s´assemblava a tothom més que ningú, que era necessari ser alguna cosa. Només Déu sabia, va pensar, com podrien ser capaces, la Dené i la Li-Lee, d´apanyar-se amb la canalla, però tot el que la Squis tenia era una nota justeta a la selectivitat i ningú se li havia acostat amb ganes d´acariciar-li la panxeta i dir-li "Que guai!", només per això.
      Com que el parc Hunellia Faulk Ponus rarament estava habitat per una altra cosa que no fossin bec-grossos i oques fent el ronso al voltant del llac enfangat, era un bon lloc per trobar-se i xerrar del fet més insòlit: l´assassinat, sense haver-se de preocupar que ningú no fiqués cullerada afirmant saber-ne alguna cosa quan tothom sabia que ningú no sabia res d´allò. De vegades, no hi havia més remei que emmerdar-se en segons què i somniar-hi i fer-la petar fins a l´absurd sense que algú, la mare de la Squis, per exemple, que era metge, s´atabalés amb un discurs inconcret i avorrit, ple de fets.
      "HO HAS PORTAT?" VA PREGUNTAR LA DENÉ.
      -El de salsitxa per tu, va dir la Squis, mentre la Li-Lee saltava damunt la taula de pícnic, s´asseia amb les cames creuades i deia -Ous ferrats per mi?
      -Naturellement.
      -Ets un encant.
      -Ja ho sé.
      -T´odio.
      -Que no.
      La Dené havia separat les dues llesques de l´entrepà i llepava la salsitxa mentre remenavava dins la motxilla i en treia una ampolla de whisky.
      -Sabeu que he sentit?- va començar la Squis, però la Dené la va tallar i va dir que s´havia de comprar roba per l´escola.
      -Aquest cop…- va començar traient panxa de manera forçada i tot somrient.
      "…és una mica diferent."
      També va dir que tot el dia li picaven els mugrons, i la Li-Lee li va respondre que podia trobar alguna cosa per posar-s´hi,
      La Li-Lee va comentar, "Està bo aquest bocata, Squis."
      La Squis s´estava menjant un iogurt enorme i va dir "gràcies", i li va agafar l´ampolla de whisky a la Dené.
      "Just aquí, saps?" va dir la Squis.
      "Aquí què? I què és el que sé?" va preguntar la Li-Lee, i després va dir la Dené "assassinar deu ser al?lucinant."
      "Dené!" exclamà la Squis.
      "Tinc una intuïció," va dir la Dené. "Ha de donar una sensació de poder infinit."
      La Li-Lee va deixar l´ampolla i va dir:
      -Allò de jugar una mica amb la vida i la mort, oi xata?"
      -Off the record? va dir la Dené.
      -Qui vol fer un rècord? va contestar la Li-Lee.
      -Ahir vaig pixar quaranta-sis vegades."
      -Off the record? s´estranyà la Squis. -Jo crec que això sí que és tot un récord.
      La Dené aguantava l´ampolla de whisky per sobre el seu cap i tot mirant el sol a través del vidre groc, va dir:
      -Però sabeu què? És una mica eròtic."
      Va mirar la Squis mentre ho deia i la Squis, que pensava que la Dené intentava deixar-la de banda, va dir
      -Ara ho fan tot sovint.
      -Ho fa qui? va replicar la Li-Lee.
      -En algunes pel·lícules, va dir la Squis. -El meu pare en rep propaganda.
      -AIXÓ ÉS EL QUE LA MEVA MARE va dir, la Squis va començar.
      -L´informe de la metge? va dir la Li-Lee,
      -És tot el que em va comentar, va afegir la Squis.
      Llavors la Dené es va aixecar amb mala cara per culpa del rot de salsitxa i whisky, i va dir, -M´estic pixant.
      -Ja l´hem tractat prou aquest tema, va fer la Li-Lee. -No en vull parlar més.
      -No et toca pas a tu, va dir la Dené, allunyant-se de la taula. La Squis no pensava pas que caminés gaire decidida cap al bosc de l´extrem del parc. Va balancejar-se una mica, però la Squis va intuir que probablement es tractava del nen que es movia.
      -UNA EXPERIÈNCIA ERÒTICA? va preguntar la Li-Lee quan la Dené va tornar.
      -Com llegir un informe d´assegurances, va respondre la Dené.
      -Li va tallar els dits dels peus, va dir finalment la Squis.
      -Com si, va afegir la Li-Lee, -se´ls volgués menjar?
      -Això t´ho ha explicat la teva mare? va preguntar la Dené.
      -Imagina´t quin número de peu calçaries, va dir la Li-Lee.
      -I per portar sandàlies, -va afegir la Dené- com t´ho faries?
      -No t´enterren amb sandàlies. va respondre la Squis. -N´estic segura.
      -No me´n recordava, que era morta, va dir la Dené.
      -Si no hi ha mort no hi ha assassinat, va replicar la Squis.
      -Mira que n´ets de llesta. No et sembla, Li-Lee?
      La Li-Lee, netejant-se la boca amb un tovalló de la bossa de la Squis, va dir,
      -L´ampolla és buida.
      -Squis, maca, començà la Dené, -vull posar-li el teu nom, al nen.
      -De veritat?
      -…només
      -Què?
      -…només: Squis. Squis? D´on ve? Quina mena de nom és aquest?
      -El meu pare…
      -El nom del teu pare?
      -No. És com em diu.
      -Per què?
      Llavors, la Squis va somriure a la Dené i va allargar la mà i li va espolsar les molles de la dessuadora.
      -És perquè no sóc verge, va dir.
      -No ho ets? va preguntar la Dené.
      -No ho ets? va repetir la Li-Lee.
      -Fou una qüestió mèdica, va replicar la Squis.
      -No és així sempre? Va preguntar la Dené. Però 'Squis'?
      -És només un so, segons el pare, -va contestar la Squis. -Com l´aigua sobre les fulles crec que va dir, o com sexe sota la pluja.
      -El teu pare? va preguntar la Li-Lee.
      -Això és tot el que puc dir. va contestar la Squis.
      -Ostres! va exclamar la Li-Lee.
      Tot i així és un bon nom per una criatura, va dir la Dené. -Un bon nom.
      La Li-Lee finalment va dir, amb una mirada de perplexitat:
      -Està francament bé.
       

© 1999 G.K Wuori
Traduït per: Ana Pombo i Albert Farré

G.K Wuori va créixer a DE Kalb, Illinois, on ha tornat a viure, havent viscut a diversos llocs arreu dels EE.UU. Es va llicenciar a Northern Illinois University i va rebre un màster en filosofia de la universitat de Purdue. Ha publicat diversos contes en un ventall ampli de revistes literàries, i ha guanyat el Pushcart Prize.

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització