JERRY I EL BROKER
per William S. Burroughs
Jerry Ellisor, el veí retardat
del costat, continuava fent la vida impossible als WASP tímids dels acudits típics del
New Yorker, a la mena de persona a qui no agrada buscar-se problemes, que els esquiva...
guaita, ara es troba una noia sense braços, intentant fer-li senyals perquè
s’aturi, ell passa de llarg i se’n va. (Parlo del cas de la noia de 15 anys a
qui un violador va tallar els dos braços, i que després va córrer a l’autopista,
on tres cotxes van passar de llarg fins que un la va portar a l’hospital).
És una gent molt insulsa també. En les seves
vacances al Carib, es pensa que els cantants de calypso se n’aniran si passa
d’ells.
"No els facis cas, estimada."
I vet aquí aquest jove executiu WASP en un
establiment macrobiòtic després d’haver fet un àpat dietètic d’amanida de
créixens i suc de pastanaga. I un jove s’asseu justament a la seva taula, tot i que
són les tres i el local és gairebé buit. El WASP comença a percebre una fortor
terrible -com de fures però més penetrant- que li fa plorar els ulls i li remou
l’estómac. El noi somriu tot mostrant unes dents grogues de conill.
"Sempre faig aquesta olor abans de... ja
saps." Li passa una targeta on posa amb lletres vermelles: «Hola. Sóc en Jerry.
Aquestes són les meves instruccions: Quan et comenci a passar, no perdis la calma.
Seu, siguis on siguis, i comunica amb tranquil.litat a la persona amable que tinguis més
a prop que estàs a punt de tenir un atac. (El següent, com si ho digués jo):
"Quan comenci, s’embolicarà el dit amb un
mocador, una tovallola o un tovalló i me’l posarà a la boca per evitar que em
mossegui la llengua. Amb l’altra mà em descordarà el coll de la camisa, el
cinturó, les sabates i m’abaixarà la bragueta per alleujar la pressió a
l’entrecuix. Durant els atacs sovint tinc ereccions. És natural. (Si em faig
cagallons als culots, renti’m amb sabó i aigua tèbia i proporcioni’m roba
neta.)
Vagi en compte durant la recuperació, perquè
a vegades dono cops a tort i a dret o li salto al coll com un animal. Déu el
recompensarà pel seu gest amable.
El seu humil servidor, Jerry Ellisor."
Apressat, el WASP va llançar algunes monedes sobre la
taula i va sortir esperitat. Però era massa tard. Amb un gemec sord i gutural el noi es
va llançar davant del WASP, tot fent-li la traveta i llavors se li va enroscar a les
cames com una serp. De sobte va pujar un tuf d’orina i excrements quan en Jerry va
evacuar als pantalons. El WASP en qüestió, en veure un policia a la porta, va demanar
ajuda a crits.
- Què fas amb aquest noi, pervertit de merda.
La porra li va espetegar al crani. Cinc hores
després, tremolant i a punt d’un atac de nervis, va sortir de la presó després que
el seu advocat hagués trucat a un parent de la CIA a Washington.
En el transcurs d’un atac, de vegades, en Jerry
xisclava profecies que generalment esdevenien certes. El Dimarts Negre va córrer cap a la
borsa, amb els ulls desorbitats i els cabells de punta, es va arrencar la roba i es va
quedar despullat davant dels financers astorats, amb el cos rogenc i emetent una fortor de
cent mofetes. Es va desplomar al terra, tremolant i ensenyant unes horribles dents
grogues, mentre ejaculava:
"Veneu! Veneu! Veneu! "
Més tard, els agents de borsa i els especuladors
atordits van dir que havia estat el pitjor crac des del ‘29.
Era una veu solvent. Se l’havia de creure.
Traduït per: Ignasi Juliachs i Alfons Salellas |
barcelona
review #15
Matthew Tree: