LA PROPERA VEGADA

      per Ken Tesoreriere

 

PERSONATGES

Lena, 29 anys.

Michael, 30 anys.

ESPAI I TEMPS

Aquí i ara.

ESCENA

Dues cadires i una taula, ambdues de color blanc. Una rosa vermella en un gerro allargat.

 

 

TELÓ:

LENA seu a la taula, mirant-se el dors de les mans sobre la taula, amb els dits separats i amb marques alternants a les mans. A l’altra banda d’on és ella, una rosa vermella en una gerra.

20 segons.

Un SOROLL fora de l’escenari.

LENA, tensa, mira la rosa i es torna a mirar les mans mentre MICHAEL entra a l’escenari portant un conjunt d’americana i pantaló i una cartera; para i mira Lena.

     10 segons.

      LENA mira al seu voltant i el veu.

      MICHAEL somriu sense convenciment, va cap a ella desfent-se el nus de la corbata.

      LENA s’enretira una mica.

      MICHAEL es queda immòbil:

      MICHAEL

           (corbata)

Què passa? Algun d’ells et va fer alguna cosa amb una corbata?

       ELL es deixa anar la corbata: "mira, jo no".

           LENA torna a mirar les mans.

           MICHAEL continua cap a la taula.

      MICHAEL

      Com puc saber-ne res? No me’n dius res. No puc endevinar els seus moviments, els seus gestos.

      LENA va cap a ells, agafa la seva cartera i li estira la corbata suament, veient-la venir cap a ella.

      Immòbil, MICHAEL la mira.

      ELLA fa un gest amb el cap per demanar-li l’americana.

      Sense deixar de mirar-la a la cara, ELL es treu l’americana i s’inclina per fer-li un petó...

      ELLA es fa enrera rígida i es queda amb la mirada fixa.

      ELL es redreça.

      ELLA agafa l’americana, li escruta la cara, s’inclina per fer-li un petó, sense passió però volgudament...

      ...que ELL simplement accepta.

      LENA es gira i surt amb l’americana, la corbata i la cartera.

      MICHAEL es deixa caure en l’altra cadira i s’amaga la cara entre les mans, amb els colzes damunt la taula. Alliberant la tensió, es deixa caure cap endavant.

      10 segons

      Li torna la determinació, MICHAEL s’incorpora, agafa el diari i l’obre, llegeix, tot i que, de fet, està pendent dels moviments i sons que fa LENA fora l’escenari.

      LENA entra portant uns plats amb menjar,coberts, tovalló i el correu del dia.

      MICHAEL fa veure que llegeix fins que ella arriba al seu costat.

      LENA li para la taula com sempre, seu al seu lloc, i mira la rosa vermella mentre es passa un dit sobre les cicatrius de la mà.

      MICHAEL fa veure que no se n’adona - desplega el tovalló, menja, repassa el correu.

      MICHAEL

      Que has llegit al diari això de l’oferta d’acord de Diamond Crystal ?

      ( pausa )

      Lena?

      Lena fa que no amb el cap.

      MICHAEL

      S´ofereixen a pagar el plet sempre que hi hagi una garantia que inclogui totes les futures indemnitzacions. Que bo, l´estofat, amor meu. Mmmm, boníssim. Que vol dir que Diamond Crystal té més coses per amagar. Mal parits. Mitja ciutat enverinada. Fixa’t en el que et dic, d’aquí a vint anys, hauríen enverinat tot el barri nord. Les verdures al vapor estan al punt... cruixents amb el formatge fos a sobre... Què és això? L´assegurança de la casa, ja? Han passat volant, sis mesos. En vols?

      LENA fa que no amb el cap.

      MICHAEL

      És tan bo que no m´estranya que no m´esperessis per menjar. He intentat plegar d´hora, però el director deu tenir una mena de radar mental. Igual que fa un parell de dies: tan bon punt anava a dinar quan em va fer cridar. Al cap només hi té actius i futurs. Segurament per això és un geni... en un sentit molt limitat. I què has fet, tot el dia?

      LENA arronsa les espatlles. MICHAEL es fa endevant i posa la mà a sobre la seva, parant-li el dit que es passa per sobre l’altra mà. LENA es mira la rosa vermella.

      MICHAEL( sense aturar-se ):

      Amor meu, he estat esperant tot el dia el moment d´arribar a casa i parlar amb tu de qualsevol altra cosa que no siguin actius i futurs, de parlar amb tu.

      Pausa. LENA seu immòbil. MICHAEL, furiós, somriu, li acaricia la mà i continua menjant... i LENA continua passant-se el dit per la mà.

      MICHAEL

      He pensat que el proper cap de setmana podem marxar al llac. T´agradaria?

      (pausa)

      Lena?

      LENA s´arronsa, fa que sí amb el cap.

      MICHAEL

      I tant. El cap de setmana sencer. Sortirem el divendres a la nit i no tornarem fins el dilluns al matí. Trucaré el Marty i la Susan per reservar la seva cabana. Vols PARAR de fer això ?

      LENA s’atura.

      MICHAEL

      Ho sento. Sé que no hauria de cridar-te, però jo... quan fas això... em recordes...

      LENA posa les mans sobre la falda amb la mirada perduda més enllà de la taula.

      MICHAEL

      Vinc a casa per estar amb tu.

      (pulsació)

      Estic aquí per tu.

      (pulsació)

      No sóc com ells.

      (pulsació)

      El teu silenci em fa sentir com ells.

      (pulsació)

      Mira’m.

      (pulsació)

      Lena?

      (pulsació)

      T’estimo!

      LENA el mira

      MICHAEL

      Sí, amor, Encara. I per sempre.

      LENA mira la rosa vermella

      Furiós, el MICHAEL llança el diari, s’aixeca i volta per la sala :

      MICHAEL

      Què vols de mi ? No vols dinar amb mi. No vols dormir al nostre llit. Abans cuinaves

      com un xef i, ara, això és com menjar de gos, i...!

      ELL mira a la LENA asseguda rígida, absent, atemorida.

      MICHAEL (amb certa amabilitat):

      M’estimes encara ?

      (pulsació)

      M’estimes ?

      ( pausa - cop sec)

      M’ESTIMES ?!

      Pausa – 15 segons – MICHAEL va d’una banda a l’altra de l’habitació agitant el cap i parlant pel capbaix. Es situa a l’esquena de LENA

      MICHAEL (amb delicadesa):

      Em sap greu, em...

      LENA es gira sobresaltada i s’allunya d’ell.

      MICHAEL recula i fa tota la volta de manera que ella el vegi:

      MICHAEL

      Ho sento… Perdona’m.

      (pulsació)

      Per tot el què estic fent i ni tan sols sé.

      (pulsació)

      No en tens ni idea de com et fa sentir.

      LENA el mira, hi fixa els ulls, després s’observa les marques a la mà i les ressegueix amb el dit.

      MICHAEL

      Què? Què? Explica-m’ho, deixa que ho sàpiga.

      (pausa – va d’una banda a l’altra)

      Sé tan poc jo. Tan poca cosa sobre la... només el què m’imagino. Per això... per això no… Només...

      LENA mira cap a ell. MICHAEL va cap a ella depressa, recorda i es relaxa al seu costat, s’ajup:

      MICHAEL

      Lena, ho he de saber, encara m’hi vols, aquí?

      (pulsació)

      T’estimaries més estar tu tota sola … ben sola?

      (pausa)

      Digue’m, alguna cosa?

      LENA se’l mira i alhora lleva la mà de la falda i indecisa li fa una carícia a la cara, als cabells, un somriure brevíssim.

      MICHAEL se l’abraça contentíssim, li besa la cara, els cabells, el coll, amb ganes...

      (Lena s´aparta i es queda rígida amb la mirada fixa.)

      MICHAEL

      Sí... sí. Sóc aquí per tu... ets la meva dona, el meu amor. Per tot el que vulguis, per

      tot allò que necessitis, sempre que ho necessitis.(S’aparta i la mira.) La Lena i el Michael,

      com sempre... que me’n dius? (Furiós, donant voltes.) Collons! Hòstia! Que se´n vagin a la merda! (Mira Lena neguitós; la seva ràbia es tradueix en impotència. Torna a la cadira.) Què he de fer? No sé com m´he de comportar a casa meva. Què he de fer amb la meva dona? Lena ajuda´m. Ajuda´m a ententre-ho.

      LENA a poc a poc es calma, posa les mans damunt la taula, sospira per les marques que hi té, posa una mà damunt l´altra i mira MICHAEL.

      MICHAEL

      Amor meu?

      (Pulsació)

      Encara m´estimes?

      (Pausa.)

      M´estimes?

      (Pausa.)

      LENA M´estimes?

      MICHAEL

      Sí! Dues lletres insignificants... el sol torna a brillar. Com nosaltres dos de nou. T´ho prometo... el Michael i la Lena un altre cop.

      (Dóna voltes i agafa un diari.)

      Necessitem temps. Tot el temps que vulguis. Tal i com diuen els metges, temps, afecte i sinceritat. I dia a dia ...(S´asseu.) Sóc aquí per escoltar-te. Desfoga´t. Digues-ho tot.

      LENA ha deixat de resseguir-se les marques de les mans i s´ho mira.

      Pausa.

      MICHAEL

      Lena ?

      (pulsació)

      Has de parlar de això.

      (pulsació)

      El doctor diu que el millor remei es parlar. En realitat diu que et deixis anar, que et deixis anar i et sentiràs millor, estaràs molt millor.

      (pulsació)

      Lena ?

      ( cop - resseguint-se )

      Vols parar de fer això, si us plau ?

      LENA s’atura i contempla la rosa vermella.

      MICHAEL

      Mira’m

      (pulsació)

      Lena, si us plau ?

      (pulsació)

      Mira’m

      (pulsació)

      El teu marit, el teu amant, sóc aquí .

      (pulsació)

      Aquí, Lena, mira aquí.

      En la escena, Lena el mira.

      MICHAEL

      És per mi ? només per mi ? Explica’m qualsevol cosa que necessitis dir-me, el que vulguis. Comença amb...comença...T’escolto.

      (pulsació)

      Comença potser quan vas sortir del cotxe. Des del començament, després vas dient...

      LENA s’ha mirat les mans i continua passant-se el dit per les marques.

      Pausa.

      MICHAEL abaixa el cap, abatut. S’abaixen el llums bruscament.

      Tot allò d’abans es repeteix exactament igual —els moviments físics i Michael sentint només el silenci de Lena— tret del que s’indica de manera

      diferent.

      S’encenen els LLUMS i trobem LENA asseguda davant la taula buida, mirant-se fixament el dors de les mans que té esteses sobre la taula, amb els dits ben separats. Ressegueix alternativament les marques d’una mà i de l’altra.

      20 segons.

      Un SOROLL darrere l’escenari. LENA es posa tensa, mira la rosa...

      LENA

      La carronya oportunista la va encerclant: ja s’ha tret la vida?

      ... I LENA desvia la mirada de la rosa fins a les mans, mentre entra MICHAEL vestit d’oficina, portant un maletí. S’atura i esqueda observant LENA.

      10 segons.

      LENA

      De debò està completament acabada?

      LENA mira al voltant d’ell.

      LENA

      En la seva desgràcia present?

      MICHAEL somriu sense convenciment, va cap a ella desfent-se el nus de la corbata.

      LENA s’enretira una mica.

      MICHAEL es queda immòbil:

      MICHAEL

      (corbata)

      Què passa? Algun d’ells et va... amb una corbata?

      ELL es deixa anar la corbata: "Mira, jo no".

      LENA es torna a mirar les mans.

      LENA

      Una mordassa amb una corbata de seda.

      MICHAEL continua caminant cap a la taula.

      MICHAEL

      Com puc saber-ne res? No me’n dius res. No puc endevinar els seus moviments, els seus gestos.

      LENA va cap a ell.

      LENA

      El senyor em dóna forces per aguantar una mica més aquest home-nen?

      Li agafa la cartera i li desfà la corbata a poc a poc, veient com se li apropa.

      LENA

      Em va lligar la corbata al coll subjectant-me els braços pel redera i em va deixar amorrada al capó.

      (veu d’home)

      Aquesta puta, al maleter!

      MICHAEL s’està immòbil, mirant-la.

      ELLA li fa un gest amb el cap per demanar-li l’americana.

      Sense deixar de mirar-li la cara, MICHAEL es treu la jaqueta.

      LENA

      Com aquesta elegant americana, el més alt... joieria cara i resplendent... el seu cabell pentinat i les cuidades ungles clavant-se... clavant-se i foradant-me la pell cada cop que...

      MICHAEL fa el gest d’anar-la a besar...

      LENA adopta una actitud distant, s’està rígida.

      ELL s’incorpora.

      Finalment, ELLA el mira a la cara.

      LENA

      No em pots salvar, Michael. Ni a tu mateix, no et pots salvar. Però jo sí que puc salvar-te.

      ELLA s’inclina per fer-li un petó, sense passió però volgudament, i ell el rep com a tal.

       

       

      LENA (es gira):

      Pobres de nosaltres, que fem una religió del nostre amor. Per aferrar-se a alguna cosa.

      LENA surt amb l’americana, corbata i cartera. MICHAEL es deixa caure a l’altra cadira, s’amaga la cara entre les mans, amb els colzes damunt la taula, alliberant la tensió, i es deixa caure cap endavant.

      10 segons.

      Torna la determinació, MICHAEL s’incorpora, mira el diari, l’agafa, l’obre i llegeix (tot i que de fet està esperant, pendent del sons i moviments que fa Lena fora l’escenari).

      LENA entra portant una safata amb menjar, coberts, tovallons, i el correu a la taula :

      LENA

      Salva’t tu. Saps, et conec millor que tu mateix. Millor que a mi mateixa... aquestes coses queden, m’ho noto.

      MICHAEL simula que llegeix fins que ella s’atura al seu costat. LENA para la taula al seu lloc de costum al davant d’ell.

      LENA

      Mai m’oblidaràs. Si més no, el so del meu nom. Però te’n sortiràs.

      ELLA seu a la seva cadira, contempla la rosa vermella mentre es ressegueix amb el dit les marques del dors de la mà.

      LENA

      I finalment, recordar la meva cara amb claredat se’t farà estranyament

      difícil.

      MICHAEL simula no escoltar-la, obre el tovalló, menja, revisa el correu.

      MICHAEL

      Has llegit el que diu el diari de l´oferta d´acord de Diamond Crystal?

      (pausa)

      Lena?

      LENA fa que no amb el cap.

      LENA

      He estat bebent whisky tot el dia...saps? Atordint-me a marxes forçades.

      MICHAEL (sense aturar-se):

      S´ofereixen a pagar el plet sempre que hi hagi una garantia que inclogui totes les futures indemnitzacions. Que bò l´estofat, amor meu. Mmmm, boníssim.

      LENA

      El silenci omplint el dia... i l´embolic dels recors recents. El silenci fent d´eco del meu pensament sense sortida. Beure sense parar, esmorteïr-ho tot, fins que...Sí, fins que.

      MICHAEL (seguint):

      Que vol dir que Diamond Crystal amaga més coses. Malparits. Mitja ciutat enverinada. Fixa´t en el que et dic: d´aquí a vint anys...

      MICHAEL segueix parlant-del mateix-mentre la seva veu es va apagant.

      LENA

      És curiós...aquest meu nou humor pervers...em passava quan, després del xoc inicial? No em va estranyar . Res no surt bé. Res no em surt bé i pel que fa a nosaltres dos...creia que podria retenir alguna cosa que fos meva del tot. Esperances inútils. La inquietud sempre ha estat la meva ombra. Una maledicció amagada en cada mostra d´afecte.

      MICHAEL (segueix normal):

      Les verdures al vapor, estan al punt... cruixents amb el formatge fos a sobre...Què és això? L´assegurança de la casa, ja ? Han passat volant, sis mesos. En vols?

      LENA fa que no amb el cap.

      MICHAEL (segueix):

      És tan bo que no m´estranya que no m´esperessis per menjar. He intentat plegar d´hora...

      La veu de MICHAEL es torna a apagar a mesura que va enraonant.

      LENA

      Bon remei. Continua. Convenç-me que sóc algú diferent. Més valent, fins que l´ombra que em segueix sempre... M´he mort, Michael. Estic morta. Ja m´entens, ensorrada... nosaltres, jo, estem morts. Només esperem ... esperem. Per què espero, encara?

      MICHAEL (en to normal):

      Què has fet avui de bo?

      LENA (arronsa les espatlles):

      Baixar les persianes, córrer les cortines, així em puc desmadrar tranquil·la amb els amics de borratxera.

      MICHAEL se li acosta i posa la seva mà damunt les d´ella fent que deixi de resseguir-se les marques.

      LENA fixa la mirada en la rosa vermella.

      MICHAEL (prossegueix):

      Amor meu, només m’esperava arribar a casa per parlar amb tu.

      LENA (s´asseu immòbil):

      Proba-ho. Pregunta.

      (Veu d´home)

      "Detalls, dóna´ns detalls!"

      MICHAEL furiós somriu, li acaricia la mà, i segueix menjant.

      LENA continua resseguint-se la mà.

      MICHAEL (prossegueix):

      He pensat que el proper cap de setmana podem anar al llac. T´agradaria?

      LENA Desaparèixer! Fugir! Amagar-la!

      MICHAEL

      Lena?

      LENA arronsa les espatlles, assenteix amb el cap i es ressegueix les marques de la mà.

      LENA

      La carronya acabant amb aquesta carcassa.

      MICHAEL (continua):

      I tant. El cap de setmana sencer. Marxem el divendres al vespre i no tornem fins el dilluns al matí. Trucaré el Marty i la Susan per reservar la seva cabana. Pots PARAR de fer això?

      LENA es queda immòbil.

      MICHAEL (segueix):

      Ho sento. Sé que no hauria de cridar-te. Però jo... fent això que... em recordes.

      LENA (col.loca les mans a la falda i mira a través de la taula.):

      Pobre Michael, el faig recordar. Mentre jo en la meva pròpia carn, a cada centímetre de la meva pell, una vegada i una altra amb el més alt, mossegant-me, cada cop que em cardava d´una altra manera.

      MICHAEL (segueix):

      Vinc a casa per estar amb tu.

      LENA

      "De pressa... digues, digues...detalls, detalls."

      MICHAEL

      Sóc aquí per tu.

      LENA

      "No detalls de veritat. Tu el que vols és escapar."

      MICHAEL

      No sóc un d´ells.

      LENA

      No els seus fets. Però si el mateix esperit masculí: els principis.

      MICHAEL

      Amb el teu silenci em fas sentir com ells.

      (pulsació)

      Mira´m.

      (pulsació)

      Lena?

      (pulsació)

      T´estimo.

      LENA se´l mira.

      LENA ( veu d’home ):

      "És què encara vull posseir-te, Lena, com una mercaderia feta mal bé que ets?"

      MICHAEL

      Sí, amor meu. Encara i per sempre.

      LENA contempla la rosa vermella.

      LENA (veu d’home):

      "Dóna’m detalls!"

      MICHAEL, furiós, llença el diari, s’aixeca i volta per la sala.

      MICHAEL

      Què vols de mi ? No vols dinar amb mi. No vols dormir al nostre llit. Abans cuinaves

      com un chef, i ara, això és com menjar de gos, i tu...!

      ELL mira LENA, que seu rígida, absent i atemorida.

      LENA (veu d’home agressiva):

      "Obre’t, puta ! Obre’t un altre cop o et trencaré la cara obre’t!"

      MICHAEL (continua, amb certa amabilitat):

      M’estimes encara ?

      (pulsació)

      M’estimes ?

      (pausa - cop sec)

      M’ESTIMES ? 

      PAUSA - 15 segons - MICHAEL volta per l’habitació, donant cops amb el cap i murmurant.

      LENA (veu d’home agressiva):

      "Tota a dins, puta! Tota a dins! Un altre cop, un altre cop, tot a dins !"

      MICHAEL va cap el darrera de LENA.

      MICHAEL (continua suaument):

      Ho sento jo...

      LENA es gira sobresaltada i s’allunya d’ell. MICHAEL recula i fa tota la volta de manera que ella el vegi.

      MICHAEL (continuat):

      Ho sento …Perdona’m.

      (pulsació)

      Per tot el què estic fent i ni tan sols sé.

      (pulsació)

      No en tens ni idea de com et fa sentir.

      LENA el mira, hi fixa els ulls, després s’observa les marques a la mà i les ressegueix amb el dit.

      MICHAEL (sense aturar-se):

      Què? Què? Explica-m’ho, deixa que ho sàpiga.

      (pausa – va d’una banda a l’altra)

      Sé tan poc jo. Tan poca cosa sobre la... només el què m’imagino. Per això… per això no … Només...

      LENA mira cap a ell:

      LENA (amb veu d’home agressiva):

      Vull detalls. Quants eren? De quantes maneres ho vas fer? Quantes vegades? Quants cops tots alhora?

      MICHAEL va cap a ella depressa, recorda i es relaxa al seu costat, s’ajup.

      MICHAEL (Continuat):

      Lena, ho he de saber, encara m’hi vols aquí?

      (pulsació)

      T’estimaries més estar tu tota sola … ben sola?

      (pausa)

      Digue’m, alguna cosa?

      LENA se’l mira i alhora lleva la mà de la falda i indecisa li fa una carícia a la cara, als cabells, un somriure brevíssim.

      LENA

      Pobre home-nen, espantat de la teva pròpia veu. Ja no et puc omplir la vida. Ha arribat l’hora de què caminis pel teu propi...

      MICHAEL l’abraça amb entusiasme, li besa amb ganes la cara, els cabells, el coll... LENA s’aparta i es queda rígida i amb la mirada fixa.

      MICHAEL

      (sense aturar-se)

      Sí ... Sí. Sóc aquí per a tu... la meva dona, el meu amor. El que vulguis, el que necessitis, tant de temps com ho necessitis .

      Lena i Michael, com sempre...

      LENA (veu d’home agressiva):

      "Té, puta ! Menja’t això, gossa calenta ! Servei de mantega per a que hi suqui tothom!"

      (riallades salvatges d’home que paren de sobte)

      MICHAEL(s’enretira):

      Què ?

      (furiós, dóna voltes)

      Collons ! Hòstia ! Que se’n vagin a la puta merda!

      (Mira LENA immòbil, la seva fúria esdevé impotència, torna a seure’s a la cadira.)

      Com és això ? Ara, ja no sé ni com estar a casa meva. Ni amb la meva dona. Lena, ajuda’m ? Ajuda’m a entendre-ho.

      LENA es va assossegant, posa les mans damunt la taula, dóna una cop d’ull a les marques i es tapa la mà amb l’altra, i de mica en mica, mira MICHAEL als ulls.

      LENA (li surt una veu aspra d’home):

      Lena, explica’m cada bufetada. Cada cop de puny. Cada estrebada. Cada penetració. Explica-m’ho tot... "Detalls, dóna’m tots els detalls perquè pugui treure’m de sobre aquesta culpa que m’està enfonsant !"

      MICHAEL

      Amor meu ?

      (pulsació)

      Encara m’estimes ?

      LENA

      Com es pot ser tan curt?

      MICHAEL

      M’estimes ?

      PAUSA.

      LENA

      Sí.

      MICHAEL

      Sí! Dues lletres insignificants... el sol torna a brillar. Com nosaltres dos de nou. T´ho prometo... el Michael i la Lena un altre cop.

      LENA

      Potser alguna cosa aclarirà el nostre horitzó; potser molt aviat. Potser per a tots dos.

      MICHAEL fa que sí amb el cap mentre volta per l´estança, agafa el diari.

      Ens cal temps. tot el temps que et faci falta. Tal com diuen els metges, temps, comprensió i sinceritat. I dia a dia...

      (s´asseu)

      Sóc aquí per escoltar-te. Desfoga´t. Digue-ho tot.

      LENA es ressegueix de nou les marques de les mans i se les mira.

      (PAUSA)

      MICHAEL

      Lena?

      LENA

      Vull detalls.

      MICHAEL

      N´has de parlar.

      LENA

      (amb veu d´home)

      "Detalls, puta!"

      MICHAEL

      Segons el metge és el remei més ràpid. De fet, va dir que ho alliberessis tot. Deixa´t anar i et trobarás més bé, estaràs més bé.

      LENA (amb veu d´home burleta):

      Va, puta, una altra ronda per tots!

      (Riallada de mascle brutal, que para de cop.)

      MICHAEL

      Lena?

      LENA

      No, sargent, no sé perquè em van triar a mi.

      MICHAEL

      (marques de les mans)

      Vols parar de fer això d’una vegada?

      LENA s’atura, fixa la mirada en la rosa vermella.

      MICHAEL

      Mira’m

      LENA

      (fent veu d’home)

      "Quantes vegades te’l vas tirar?"

      MICHAEL

      Sisplau, Lena?

      LENA

      (fent veu d’home)

      "Tenies la polla d’un a la boca mentre un altre et donava pel cul i em vols fer

      creure que no ho volies?"

      MICHAEL

      Mira’m.

      (pulsació)

      Sóc aquí, el teu home, el teu estimat.

      LENA (amb veu d’home):

      "Tinc els meus drets! Vull detalls!"

      MICHAEL

      Aquí Lena, mira cap a aquí.

      Progressivament, LENA mira cap a ell:

      LENA

      Sí, Michael, l’oportunitat d’escaparte’n.

      MICHAEL

      És per mi? Sóc jo el problema? Explica’m … el què tu vulguis. El què sigui. Comença per … per...T’escolto.

      (pulsació)

      Podries començar pel moment de sortir del cotxe. Des del principi de tot, i llavors em pots anar explicant com va anar la...

      LENA ha tornat a mirar-se les mans i de nou es ressegueix les marques:

      LENA

      Al jardí de roses de l’avi … és allà on torno per evadir-me … d’ells … de tot.

      MICHAEL abaixa el cap, abatut.

Els LLUMS s´afebleixen de cop i després s´encenen del tot.

LENA (amb força, directament al Michael):

Dotze.

MICHAEL, amb el cap cot, alça la mirada i sent amb claredat Lena .

LENA

Dotze vegades.

(pulsació)

Després vaig parar de comptar.

(pulsació)

Vaig parar de mirar-los...muntant-me, envestint-me, clavant-me les seves....

(pausa)

L´endemà, tots van començar a follar-me de nou i deverses vegades dos alhora, tant pel...

MICHAEL fa un petit crit, tirant-se més enrere, allunyant-se... LENA el segueix:

LENA

Fins que vaig trobar l´avi. Els va esborrar les cares...les veus i les riallades. Ja prou de polles. Ningú corrent-se´m a la cara. Res més regalimant-me del cul o la vagina...

MICHAEL fuig.

Pausa.

LENA treu un pot de pastilles i seu, posa el pot damunt la taula i es planteja la situació.

      LENA

      Més val així, Michael. Ja te n’has anat. Encara no ho saps, però ho faràs. Aviat.

      (Agafa la rosa vermella i delicadament toca amb els dits els pètals i la tija.)

      Altra vegada al jardí de l’Avi, l’avi que amb les mans grans esporgava delicadament els rosers. Amb tanta delicadesa. Tinc set anys només mentre miro l’avi com empelta les branques que ha tallat d’altres rosers. Els dits grossos lliguen els esqueixos amb cura i l’avi embolica les noves juntures amb una barreja de torba humida. Llavors, ho embolica tot amb plàstic i ho lliga a dalt i a baix. L’avi em dedica un somriure. Em fa cosa per dintre. Tornem junts i un cop a casa compto les setmanes que passen. En compto sis.

      (Toca amb els dits el flascó, i després la rosa.)

      Quan l’Avi diu que és l’hora, surto corrent davant d’ell i espero, saltant de puntetes de l’emoció. L’avi talla el plàstic i amb cura treu la torba, i com un encanteri, les dues branques són una. Com per art de màgia. Tot és nou. Pico de mans. Vull ser un màgic com l’Avi. Fer flors noves. Flors noves lluents. Ser una nova flor màgica, jo tota sola.

      LENA torna la rosa al lloc i posa les mans planes damunt de la taula, fixa la mirada en un punt llunyà –mentre els LLUMS es van apagant.

      — FI

      © Traducció: Rosa Borrell, Agnès Cots, Marina Cuccu, Elena Gavarro, Eva Gou, Concepció Iribarren, Marta Lamolla, Maria Carmen Pons, Olga Serrano i Antoni Tur.